Angela Merkel
(2017, Tallinn) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Angela Dorothea Kasner 17 juliol 1954 (69 anys) Eimsbüttel (Alemanya Occidental) |
Membre del Bundestag | |
24 octubre 2017 – 26 octubre 2021 Legislatura: dinovena legislatura del Bundestag Circumscripció electoral: Vorpommern-Rügen – Vorpommern-Greifswald I Electa a: eleccions federals alemanyes de 2017 | |
Membre del Bundestag | |
22 octubre 2013 – Legislatura: divuitena legislatura del Bundestag Circumscripció electoral: Vorpommern-Rügen – Vorpommern-Greifswald I Electa a: eleccions federals alemanyes de 2013 | |
Membre del Bundestag | |
27 octubre 2009 – 22 octubre 2013 Legislatura: dissetena legislatura del Bundestag | |
30a President del Consell Europeu | |
1r gener 2007 – 30 juny 2007 ← Matti Vanhanen – José Sócrates → | |
8a Cancellera federal | |
22 novembre 2005 – 8 desembre 2021 ← Gerhard Schröder – Olaf Scholz → Membre del gabinet: Gabinet Merkel I, Gabinet Merkel II, Gabinet Merkel III, Gabinet Merkel IV | |
Membre del Bundestag | |
18 octubre 2005 – 27 octubre 2009 Legislatura: setzena legislatura del Bundestag | |
Membre del Bundestag | |
17 octubre 2002 – 18 octubre 2005 Legislatura: quinzena legislatura del Bundestag | |
12a Portaveu del grup de la CDU/CSU al Bundestag | |
24 setembre 2002 – 21 novembre 2005 ← Friedrich Merz – Volker Kauder → | |
7a Presidenta de la CDU | |
10 abril 2000 – 7 desembre 2018 ← Wolfgang Schäuble – Annegret Kramp-Karrenbauer → | |
Secretària general de la CDU | |
7 novembre 1998 – 10 abril 2000 ← Peter Hintze – Ruprecht Polenz → | |
Membre del Bundestag | |
26 octubre 1998 – 17 octubre 2002 Legislatura: catorzena legislatura del Bundestag | |
Ministra federal Ministeri Federal de Medi Ambient, Protecció de la Natura, Construcció i Seguretat Nuclear | |
17 novembre 1994 – 26 octubre 1998 ← Klaus Töpfer – Jürgen Trittin → Membre del gabinet: cinquè govern de Helmut Kohl | |
Membre del Bundestag | |
10 novembre 1994 – 26 octubre 1998 Legislatura: tretzena legislatura del Bundestag Electa a: eleccions federals alemanyes de 1994 | |
Party Chairman of the CDU Mecklenburg-Western Pomerania (en) | |
1993 – 2000 ← Günther Krause – Steffie Schnoor → | |
Ministra federal Ministeri Federal de Família, Tercera Edat, Dones i Joventut | |
18 gener 1991 – 17 novembre 1994 ← Hannelore Rönsch – Claudia Nolte → Membre del gabinet: quart govern de Helmut Kohl | |
Membre del Bundestag | |
20 desembre 1990 – 10 novembre 1994 Legislatura: dotzena legislatura del Bundestag Electa a: eleccions federals alemanyes de 1990 | |
Dades personals | |
Grup ètnic | Alemanys |
Religió | Església Evangèlica a Alemanya, luteranisme i església evangèlica |
Formació | Universitat de Leipzig - física (1973–1978) Escola Politècnica Secundària de Templin (1961–) Escola Secundària Ampliada de Templin (–1973) Acadèmia de Ciències de l'RDA - Doctor rerum naturalium |
Tesi acadèmica | Untersuchung des Mechanismus von Zerfallsreaktionen mit einfachem Bindungsbruch und Berechnung ihrer Geschwindigkeitskonstanten auf der Grundlage quantenchemischer und statistischer Methoden (1986 ) |
Director de tesi | Lutz Zülicke |
Alçada | 1,65 m |
Color dels ulls | Blau |
Activitat | |
Camp de treball | Política, química teòrica, química analítica i física |
Lloc de treball | Berlín Templin Uckermark |
Ocupació | política, física |
Ocupador | Oficina de Premsa i Informació del Govern Federal d'Alemanya, secretari permanent (1990–1990) Institut Central de Química Física, professora-investigadora (1978–1990) |
Partit | Christian Democratic Union (East Germany) (en) (1990–1990) Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (1990–) Despertar democràtic (1989–1990) |
Membre de | Gabinet Merkel IV (2018–2021) Gabinet Merkel III (2013–2018) Gabinet Merkel II (2009–2013) Gabinet Merkel I (2005–2009) cinquè govern de Helmut Kohl (1994–1998) quart govern de Helmut Kohl (1991–1994) Joventut Lliure Alemanya Rotary Club Atlantik-Brücke |
Professors | Reinhold Haberlandt |
Salari | 369.727 $ |
Participà en | |
27 abril 2023 | Leipziger Buchmesse 2023 (en) |
octubre 2021 | Angela Merkel state visit to Israel (en) |
20 gener 2020 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020 |
2019 | cerimònia de graduació de la Universitat Harvard |
25 agost 2018 | visita d'Angela Merkel a l'Azerbaidjan |
21 juny 2018 | Visita estatal d'Angela Merkel a Jordània (2018) |
23 gener 2018 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018 |
12 febrer 2017 | eleccions presidencials alemanyes de 2017 |
21 gener 2015 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015 |
3 octubre 2013 | negociacions de coalició entre CDU/CSU i SPD de 2013 |
18 març 2012 | eleccions presidencials alemanyes de 2012 |
30 juny 2010 | eleccions presidencials alemanyes de 2010 |
23 maig 2009 | eleccions presidencials alemanyes de 2009 |
maig 2005 | Conferència Bilderberg de 2005 |
23 maig 2004 | eleccions presidencials alemanyes de 2004 |
21 gener 2004 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004 |
23 maig 1999 | eleccions presidencials alemanyes de 1999 |
Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Família | Família d'Angela Merkel |
Cònjuge | Ulrich Merkel (1977–1982), divorci Joachim Sauer (1998–) |
Fills | cap valor |
Pares | Horst Kasner i Herlind Kasner |
Germans | Marcus Kasner i Irene Kasner |
Parents | Adrian Sauer (fillastre) |
Premis
| |
Signatura | |
Veu de Angela Merkel (alemany) | |
Lloc web | buero-bundeskanzlerin-ad.de |
|
Angela Merkel (Eimsbüttel, 17 de juliol de 1954) és una política alemanya, cancellera del seu país des del 22 de novembre del 2005 fins al 8 de desembre de 2021.[1] Va ser líder del partit conservador CDU fins al desembre de 2018, quan va ser substituïda en el càrrec per Annegret Kramp-Karrenbauer.[2] Ha estat considerada la dona més poderosa del món els darrers 15 anys per la revista Forbes en la Llista de les 100 dones més poderoses del món, excepte el 2010 que ocupà el quart lloc.
Vida personal
Merkel va néixer com Angela Dorothea Kasner el 1954, a Hamburg, Alemanya Occidental, filla de Horst Kasner (1926-201; né Kazmierczak),[3][4] pastor luterà i nadiu de Berlín, i de la seva esposa Herlind (1928-2019 ; née Jentzsch), nascuda a Danzig (ara Gdansk, Polònia), professora d'anglès i llatí. Té dos germans menors, Marcus Kasner, físic, i Irene Kasner, terapeuta ocupacional. En la seva infància i joventut, Merkel era coneguda entre els seus companys pel sobrenom de "Kasi", derivat del seu cognom Kasner.[5] De ben jove anà a viure a l'RDA, on el seu pare, fou assignat. Cresqué a Templin, uns 80 km al nord de Berlín. Entre 1973 i 1978 estudià física a la universitat de Leipzig, on també es doctorà en química quàntica el 1986.
De 1977 fins a 1982 estigué casada amb el físic Ulrich Merkel, de qui s'acabà divorciant. Des del 1998 està casada amb Joachim Sauer, catedràtic de química de Berlín. No té fills.
A més d'alemany, parla rus i anglès amb fluïdesa.
Vida política
Després de la caiguda del mur de Berlín, el 1989 Merkel s'afilià al Demokratischer Aufbruch,[6] partit opositor que s'acabà unint a la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) el 1990.[6] Després de les primeres eleccions democràtiques a l'RDA, Merkel esdevingué portaveu del nou govern de Lothar de Maizière. El mateix 1990, i després de les primeres eleccions a l'Alemanya reunificada Merkel fou nomenada ministra per les Dones i el jovent al gabinet de Helmut Kohl. Aquest polític, que en fou el mentor, l'anomenava das Mädchen («la noia»).
De 1994 a 1998 fou ministra de medi ambient i seguretat nuclear. Fou vice-portaveu de la CDU entre 1991 i 1998, a més de portaveu del mateix partit a Mecklenburg-Pomerània Occidental del 1993 al 2000. El 1998 secretària general del partit a nivell federal, i el 2000 n'assumí el lideratge. Des d'aquest moment Merkel fou sovint vista com una figura de transició, omplint el buit deixat pels antics quadres masculins provinents de l'àrea catòlica i conservadora del Rin que es mantenien a la rereguarda en ser esquitxats per escàndols de corrupció. Posteriorment ha vençut la resistència interna i sovint és comparada amb Margaret Thatcher.
Angela Merkel fou la candidata a cancellera a les eleccions federals alemanyes de 2005 per la coalició CDU/CSU, que si bé guanyà les eleccions no disposà de prou escons com per formar govern sola. Després d'un període de negociació entre la CDU/CSU i el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) hom acordà un govern de coalició, del qual ella seria líder. El 22 de novembre del 2005 esdevingué la primera dona cancellera d'Alemanya. Fou capaç de revalidar el seu mandat el 2009 en guanyar novament les eleccions federals per majoria simple.
Al llarg dels anys següents consolidà el seu lideratge al país i també a la Unió Europea, gràcies a una economia que, malgrat els efectes innegables de la recessió, es mantingué com la més sòlida de la Unió Europea.[6] Aquesta preeminència (no afectada, d’altra banda, per la seva controvertida decisió el 2011 de posar fi gradualment a l'energia nuclear) donà a Alemanya una creixent influència en l’organització, molt especialment en la política econòmica, de la zona euro, davant la greu crisi del deute que afectava els estats membres del sud, com posà de manifest la signatura del Tractat d’Estabilitat del 2012 i l’oposició rotunda als eurobons, política que tingué en el seu ministre de Finances Wolfgang Schäuble el principal artífex.[6] En política exterior no europea estrenyé la col·laboració amb els EUA (malgrat la crisi que desencadenaren les revelacions per un afer d’espionatge nord-americà sobre la cancellera), especialment a l'Afganistan.[6]
Després de governar durant quatre anys més amb els liberals (2009-2013) com a soci minoritari, on el govern basà les seves polítiques en l'austeritat econòmica, en les eleccions del 22 de setembre de 2013 els liberals van perdre tots els seus diputats al Bundestag, obligant al partit de Merkel a buscar socis alternatius de govern.
Després de quasi tres mesos de negociació, es decidí a repetir la gran coalició del seu primer govern amb l'SPD. El manteniment del bon ritme de l'economia apuntalà Alemanya com a peça bàsica de la Unió Europea, que des del 2015 es veié sacsejada per la crisi dels refugiats, davant la qual Merkel fou la principal valedora d’un sistema de quotes d’acollida que fou o bé ignorat o bé frontalment rebutjat per la majoria d’estats membres de l’organització.[6]
El 24 de setembre de 2017 es varen celebrar les Elecciones Federals Alemanyes. Angela Merkel es presentava a la selva quarta reelecció i s'endugué una alta victòria. Va obtenir un 32,9% dels vots, mentre que el seu rival més fort, el socialista Martin Schulz, un 20,5%.[7]
En les seves aparicions públiques, sovint fa un gest característic que s'ha batejat amb el seu nom: el rombe de Merkel.[8]
El desembre de 2018 va anunciar que no repetiria com a candidata del partit a les eleccions federals. A més, va abandonar el lideratge de la Unió i va ser substituïda per Annegret Kramp-Karrenbauer, de caràcter centrista.
Guardons
Entre altres guardons, ha rebut la Gran Creu de l’orde del mèrit de la República italiana (2006) i la Gran Creu de l’orde del mèrit d’Alemanya (2008), la Medalla B’nai Brith pel compromís en la lluita contra l’antisemitisme i el racisme (2008), el premi Carlemany de la Unió Europea (2008) i la Medalla Presidencial de la Llibertat del govern dels EUA (2011).[6]
Referències
- ↑ «Angela Merkel | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ «La centrista Kramp-Karrenbauer, nueva líder de la CDU en sustitución de Angela Merkel» (en castellà), 07-12-2018. [Consulta: 5 juny 2019].
- ↑ Langguth, Gerd. Angela Merkel (en alemany). Originalausg., 2. Aufl. München: Deutscher Taschenbuch Verlag, 2005, p. 10. ISBN 3-423-24485-2.
- ↑ «Merkels Vater gestorben – Termine abgesagt» (en alemany). newsecho, 03-09-2011. Arxivat de l'original el 14 desembre 2011. [Consulta: 8 setembre 2011].
- ↑ Qvortrup, Matthew. Angela Merkel : Europe's most influential leader, 2016. ISBN 978-1-4683-1408-3.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 «Angela Merkel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Elecciones Alemania: Merkel gana y la ultraderecha entra al Bundestag». La Vanguardia.
- ↑ Aira, Toni. La política de les emocions : com els sentiments governen el món. Primera edició: setembre del 2020. Barcelona: Editorial Arpa, 2020, p. 239. ISBN 978-84-17623-58-6.
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) | |
Viquidites |
- Pàgina oficial
Precedida per: Wolfgang Schäuble | Presidenta de la CDU 2000–actualitat | Succeïda per: continua en el càrrec |
Precedit per: Lluitadors de l'Ebola | Persona de l'Any de la Revista Time 2015 | Succeït per: ' |